lunes, 18 de noviembre de 2013
jueves, 14 de noviembre de 2013
El nostre conte
Seguidament, vos presentarem un conte realitzat a través de google Drive, una activitat realitzada amb grup però a distància.
Maria Cristina Ferrà Cifre
Mª Antònia Andreu Mas
Shirley Elena Suárez Gogin
Clàudia Moragues Martí
Miquela i les seves aventures
Un bon
dia d’estiu, na Miquela de 8 anys passejava per la platja de Sóller amb els seus cosins, Àngel, Paula, i la seva padrina. Tots estaven molt
contents per què era l’aniversari de l’ Àngel que complia 7 anys. Varem celebrar el seu aniversari, en la platja, era una festa
sorpresa on l’esperavem tots els seus amics amb una gran pastís. Però aquests nins, no eren uns nins normals, eren
“monstruitos”! Nins que s’amagaven de la resta de nins i que els hi agradava
molt anar a espantar a la resta de nins de Sóller.
Però
aquell dia, la truita es va girar. Just quant estaven dins el mar jugant amb la
pilota, van notar una presència estranya que nedava per el seu voltant. ERA UN
TAURÓ!!!! Es varen quedar tots parats i molt
espantats per un moment, pensant que aquell gran tauró els menjaria i no
podrien celebrar l’aniversari de l’Àngel. Varen començar a nedar ben aviat per
arribar a la vorera i estar fora de perill
del gran tauró. Na Paula espantada va sortir
ràpidament de l’aigua i sense adonar-se’n compte va tirar la gran pastís a
l’arena. Es va posar a plorar i no va trobar a la padrina per cap lloc, de sobte la seva padrina surt de l’aigua disfressada de
tauró amb una gran ala a l’esquena, ella no podia aturar de riure de veure lo
espantats que estaven els nins. Els nins varen començar a dir:
- Com
pots ser tant dolenta! Ens has donat un
espant molt gros i per culpa teva ens has tirat el pastís a terra.
I la
padrina els hi digué:
-Venga,
no vos enfadeu! Veniu aquí amb mi i feim un cercle asseguts al terra.
Els
nins amb l’interès per sabre el que ferien la cregueren i es segueren a
l’arena.
La
padrina començar dient:
-Au
nins, que heu après del que vos acaba de passar ara?
La
Paula digué:
-No ho
se padrina, no entenc perquè fas aquestes coses, saps que no fan ni una mica de
gràcia.
La
padrina li respongué:
-
Doncs pensau, pensau un poc…
Els
nins es varen quedar un poc descol·locats amb el que els hi volia dir la seva
padrina, no entenien perquè els hi havia fet aquella broma que per a ells no
tenia cap gràcia, fins que la Miquela digué:
- I si
el que ens vol dir la padrina és que no mos burlem dels altres nins?? perquè no
ens ha agradat que la padrina en fes una broma tant dolenta…
La padrina
va dir:
- Això és
Miquela, jo no vull que vos burleu dels altres nins. Tots tenim por a qualque
cosa, i no per aquest motiu heu de fer això.
Els
nins es varen quedar molt sorpresos de la gran reflexió que els hi va fer la
seva padrina. I varen recorda totes les coses dolentes que havien fet en els
altres nins.
A
partir d’aquell moment na Miquela, els seus cosins i els seus amics no es varen
tornar a espantar als seus companys els nins humans.
Compte
contat compte acabat, sinó es mentida serà veritat!
martes, 12 de noviembre de 2013
viernes, 8 de noviembre de 2013
Web 2.0
A continuació
mostrarem diferents explicacions que donen diferents autors a la Web 2.0:
“La Web 2.0 és la transició que s’ha
donat d’aplicacions tradicionals cap a aplicacions que funcionen a través de la
Web enfocades a l’usuari final. Es tracta d’aplicacions que generen
col·laboració i de serveis que reemplacen les aplicacions d’escriptori” (Van
Der Henst, 2005, p. 1).
Segons Ismael
Nafría (2007) la Web 2.0 és:
La web 2.0
es participativa per naturalesa. En ella, els usuaris no solen adoptar una
actitud passiva, sinó tot el contrari. No només llegeixen, també discuteixen,
comenten, valoren, opinen, proposen, anuncien, enllacen, escriuen, publiquen,
intercanvien, trien, corregeixen, comparteixen…Es a dir, participen activament.
(p. 9)
Cristóbal Cobo Romaní y Hugo Pardo
Kuklinski (2007) per la seva part defineixen
la Web 2.0 com:
En aquesta nova Web la xarxa digital deixa
de ser una simple vidriera de continguts multimèdia per convertir-se en una
plataforma oberta, construïda sobre una arquitectura basada en la participació dels
usuaris. Al voltant del concepte Web 2.0 gira una sèrie de termes - satèl·lit
que retroalimenten la seva evolució.
Software social, arquitectura de la participació,
contingut generats per l’usuari, rich Internet apllications, etiquetes,
sindicació de continguts i xarxes socials, son tant sols alguns en la llarga llista
de conceptes que enriqueixen aquest fenomen. (p. 15)
En canvi, Fumero (2007) defineix el concepte
de Web 2.0 de la següent manera:
La Web
dos (punt) cero podria definir-se com la promesa d’una visió realitzada: la
Xarxa – la Internet, amb majúscules o minúscules, que es confon popularment amb
la pròpia Web- convertida amb un espai
social, amb cabuda per a tots els agents socials, capaç de donar suport a i
formar part d’una vertadera societat de la informació, la comunicació i/o el
coneixement. Amb minúscules perquè neix de la pròpia acció social en interacció
amb un context tecnològic nou.
Com podem observar
totes les definicions ens volen transmetre el mateix missatge expressat d’una forma
diferent i sense
contradir-se unes de les altres.
Referències bibliogràfiques:
Referències bibliogràfiques:
Cobo, C. i Pardo, H. (2007). Planeta Web 2.0. Inteligencia colectiva o
medios fastfood. Grup de recerca de interaccions Digitals, Universitat de
Vic. Flasco México. Barcelona/México DF.
Descarregat el 22 d’octubre de 2013 de http://tic.leon.uia.mx/temporal/planetaWeb/planeta_web2.pdf
Fumero, A., Roca, G. i Sáez, F.
(col·laborador). (2007). Web 2.0. España: Fundación Orange. Descarregat el 22 d'octubre de 2013, de
Nafría, I
(2007) Web 2.0. El usuario, el nuevo rey
de internet. Barcelona: Gestión 2000.
Descarregat el 22 d’octubre de 2013 de http://217.116.28.251/deds/221107/inafria2_221107.pdf
Van Der
Henst, C. (2005) ¿Qué es la Web 2.0? Decarregat el 22 d’octubre de 2013 de http://www.maestrosdelweb.com/editorial/web2/
martes, 5 de noviembre de 2013
Fase 1: Introducció i què hem de tenir en compte?
INTRODUCCIÓ
Tal com ens diu Barroso i Romero (2007),
“Les organitzacions educatives han estat tradicionalment espais dedicats a
la transmissió de informacions i valors, així com llocs per a la comunicació.
Els continguts que en ella s’imparteixen s’han basat fins fa ben poc, en la
comunicació eminentment verbal. Ja amb el descobriment de la impremta es passa
a compartir la comunicació oral en la comunicació escrita, aspecte aquest que
suposa un replantejament dels objectius i metodologies utilitzades fins a les
hores en els diferents sistemes educatius.”
En aquests moments per aconseguir que els alumnes
assoleixin els diferents continguts, el professor ha d’emprar tots els recursos
comunicatius que tingui en el seu abast i així intentar influenciar sobre
aquests.
Els diferents mitjans audiovisuals que s’han anat
emprant a l’escola és el retroprojector, seguit en conjunt en el mitjà
informàtic i també es van introduint les pissarres digitals.
Gràcies a tots els mitjans audiovisuals es poden
realitzar les presentacions multimèdia que són una seqüència de pàgines,
anomenades diapositives, que poden contenir textos, imatges, diagrames,
animacions, vídeos, sons, efectes, mapes interactius, etc. La seva funció i
objectius principals és presentar un tema concret (pot ser de temes
empresarials – nous catàlegs, novetats dels seus serveis, productes-, per
l’àmbit educatiu, per conferències, etc.) on la seva finalitat fonamental és
transmetre informació als receptors, aquesta tant es pot dur a terme per
exposició (suport a les exposicions orals), com de manera individual (de manera
que permeti a l’usuari interactuar amb el material multimèdia).
Per entendre el
concepte de multimèdia ens podria servir el següent esquema:
Alhora de dur a terme una exposició hem de tenir en compte un seguit de
qüestions prèvies com: Quins continguts volem transmetre? Què saben i quines
característiques tenen els nostres alumnes/oients? Quina durada hauria de
tenir?, entre altres. Per realitzar-ho, és necessari un disseny, aquest és la
combinació entre distints suports de la comunicació, com el text, imatges,
vídeos, animacions gràfiques, entre altres. Gràcies al suport informàtic podem
crear un vincle amb l’usuari, a més aquest disseny fa que sigui més fàcil tant
per rebre la informació, tant per comunicar-la.
Posteriorment, mencionarem i explicarem les diferents aplicacions
que hi ha per dur a terme una presentació.
A més, quan fem un disseny de les presentacions multimèdies, haurem de
treballar la utilització dels elements multimèdia (fons, text, imatges i
gràfiques, sons, pel·lícules i enllaços), l’animació (animació
d’objectes i transició de diapositives), els seus criteris de qualitat
(planificació, bona visibilitat dels continguts, esquematització i síntesis
dels continguts, complementarietat dels mitjans, evitar la sobre-càrrega
cognitiva, ressaltar els elements fonamentals i cercar la interacció i
participació de l’audiència), i finalment les característiques del
professor i alumnes.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)