El nostre conte

Seguidament, vos presentarem un conte realitzat a través de google Drive, una activitat realitzada amb grup però a distància.

Per a nosaltres, fer aquest petit treball ha estat una experiència que no havíem fet mai, divertida. Hem trobat dificultats alhora de comunicar-nos i poder posar-nos d’acord a través del xat; però una vegada aconseguit un ordre i unes pautes, el treball va tenir el seu fruit. Esperam que vos agrada aquesta petita historieta.

Maria Cristina Ferrà Cifre

Mª Antònia Andreu Mas

Shirley Elena Suárez Gogin

Clàudia Moragues Martí

Miquela i les seves aventures

Un bon dia d’estiu, na Miquela de 8 anys passejava per la platja de Sóller amb els seus cosins, Àngel,  Paula, i la seva padrina. Tots estaven molt contents per què era l’aniversari de l’ Àngel que complia 7 anys. Varem celebrar el seu aniversari, en la platja, era una festa sorpresa on l’esperavem tots els seus amics amb una gran pastís. Però aquests nins, no eren uns nins normals, eren “monstruitos”! Nins que s’amagaven de la resta de nins i que els hi agradava molt anar a espantar a la resta de nins de Sóller.

Però aquell dia, la truita es va girar. Just quant estaven dins el mar jugant amb la pilota, van notar una presència estranya que nedava per el seu voltant. ERA UN TAURÓ!!!! Es varen quedar tots parats i molt espantats per un moment, pensant que aquell gran tauró els menjaria i no podrien celebrar l’aniversari de l’Àngel. Varen començar a nedar ben aviat per arribar a la vorera i estar fora de perill del gran tauró. Na Paula espantada va sortir ràpidament de l’aigua i sense adonar-se’n compte va tirar la gran pastís a l’arena. Es va posar a plorar i no va trobar a la padrina per cap lloc, de sobte la seva padrina surt de l’aigua disfressada de tauró amb una gran ala a l’esquena, ella no podia aturar de riure de veure lo espantats que estaven els nins. Els nins varen començar a dir:

- Com pots ser tant dolenta!  Ens has donat un espant molt gros i per culpa teva ens has tirat el pastís a terra.

I la padrina els hi digué:

-Venga, no vos enfadeu! Veniu aquí amb mi i feim un cercle asseguts al terra.

Els nins amb l’interès per sabre el que ferien la cregueren i es segueren a l’arena.

La padrina començar dient:

-Au nins, que heu après del que vos acaba de passar ara?

La Paula digué:

-No ho se padrina, no entenc perquè fas aquestes coses, saps que no fan ni una mica de gràcia.

La padrina li respongué:

- Doncs pensau, pensau un poc…

Els nins es varen quedar un poc descol·locats amb el que els hi volia dir la seva padrina, no entenien perquè els hi havia fet aquella broma que per a ells no tenia cap gràcia, fins que la Miquela digué:

- I si el que ens vol dir la padrina és que no mos burlem dels altres nins?? perquè no ens ha agradat que la padrina en fes una broma tant dolenta…

La padrina va dir:

- Això és Miquela, jo no vull que vos burleu dels altres nins. Tots tenim por a qualque cosa, i no per aquest motiu heu de fer això.

Els nins es varen quedar molt sorpresos de la gran reflexió que els hi va fer la seva padrina. I varen recorda totes les coses dolentes que havien fet en els altres nins.

A partir d’aquell moment na Miquela, els seus cosins i els seus amics no es varen tornar a espantar als seus companys els nins humans.

Compte contat compte acabat, sinó es mentida serà veritat!